dimarts, 31 de desembre del 2013

DESIG D'ANY NOU

Sí, ella ho confessa sense cap mena de recança, és enamoradissa. Tot la captiva, tot l'atreu, tot l'encisa,... i els homes la tornen boja. Per la seva vida han passat homes de tota mena: un pintor, un escalador, un lampista, un escriptor, un botànic, un bomber, un excursionista, un poeta, un pallasso, un pescador,... I tots han tingut quelcom que l'ha enamorat per després, més tard o més d'hora, decepcionar-la.

I ara, t'ha trobat a tu, l'aventurer, i ella s'està deixant embruixar, com ha fet sempre. I aquesta mitjanit, quan s'alcin les copes per brindar per l'any que comença, tu seràs al mig del seu desig d'any nou. Brindarà per tu i perquè aquesta vegada li surti bé. Els anys passen i ja està cansada de tants canvis i de tants desenganys.

Intentaràs fer realitat el seu desig? Has arribat a la seva vida aquest Nadal, et quedaràs? o faràs com els turrons i les neules que arriben per Nadal i marxen per Reis?

Tant de bo, ella no hagi malgastat el seu desig d'any nou. Feliç 2014!
 
 

diumenge, 22 de desembre del 2013

L'EMPOTRADOR

L'hivern tot just acaba de començar. A la tele, com cada 22 de desembre, els nens de Sant Ildefons amb la seva peculiar cantarella van repartint els premis de la loteria, preludi inequívoc de que el Nadal ja és aquí. La Nora gaudeix de la tranquil·litat inusual que hi ha a casa en aquest matí de diumenge. Tots han marxat i tornaran a l'hora de dinar.

Ella mandreja per casa, rumiant què podria fer per a dinar. Damunt la taula del mejador hi ha els dècims de loteria que ha comprat aquest any i, per un moment, pensa: "I si em toqués?" De ben segur que seria la persona més feliç del món. Diuen que els diners no fan la felicitat, però ella pensa que aquesta frase és invenció d'algú sense problemes econòmics i que amb la butxaca plena les penes segur que són més suportables.

El timbre de la porta la treu sobtadament de les seves cabòries. Mira per l'espiell i veu que és el veí del costat, alt, guapo, fort, cabell negre, ulls verds, cos musculat,... aquell tros d'home que la seva cunyada Lola ha batejat amb el sobrenom de "l'empotrador", perquè diu que un home així és, segurament, d'aquells, que a l'hora de fer-te l'amor, són capaços d'agafar-te en vol per les cuixes i empotrar-te ferotgement i sense miraments contra la paret, mentre te la claven fins al fons i fan que toquis el cel.

La Nora nota que el cor se li accelera una mica davant aquests pensaments. Dóna un ràpid cop d'ull al mirall del rebedor i hi veu la seva imatge reflectida. Està feta un desastre. El cabell recollit en una cua mal feta i el pijama de franel·la tan poc afavoridor. Però, és massa tard per a fer-hi res, i, resignada, obre la porta tímidament.

El veí, molt amablement, li explica que està fent un pastís i que ara, al darrer moment, s'ha adonat que no té llevat i que com és diumenge les botigues són tancades i que ha pensat que potser ella en tindria i si li podria donar.

La Nora el convida a passar, mentre li confirma que té llevat i que amb molt de gust li pot donar. I mentre el busca a la cuina va pensant: "Està boníssim i a més a més sap fer pastissos!".

Quan li passa la bosseta amb el llevat, els seus dits es toquen mínimament, però amb això ja n'hi ha prou per a que la Nora es comenci a posar nerviosa. Tots dos es miren i somriuen. Ella s'enrojola, però, és incapaç de deixar de mirar-lo. Sap que continuen parlant, però ella ja no podria dir sobre quin tema. Ara, la Nora només és capaç de pensar en l'empotrador que té al davant, mentre va notant una certa humitat excitadora entre les seves cames.

Una hora més tard, la Nora reacciona. El sorteig de la loteria de Nadal ja s'ha acabat. Segurament que aquest any tampoc hi ha hagut sort. Però, millor que es deixi de romanços, s'ha fet tard i encara ha de preparar el dinar i de ben segur que en Damià i els nens arriben afamats.

Probablement, no li ha tocat la loteria, però la Nora està contenta com si li hagués tocat la grossa. Recull els dècims escampats per terra i un somriure victoriós se li dibuixa als llavis mentre recorda com el veí l'ha empotrat, no contra la paret, sinó, contra la taula del menjador. Només li fa ràbia no poder-ho explicar a la seva cunyada Lola, perquè una cosa és parlar amb ella de fantasies i una altra de ben diferent és confessar una infidelitat en tota regla a la germana del seu marit.
 
 

dijous, 12 de desembre del 2013

LLENÇA'T

Fa tres mesos va conèixer un home que li regalava paraules que li arribaven al cor. Amb ell podia parlar de temes ben diversos i apassionants. Un home que al mateix temps que parlava, també sabia escoltar-la. Un home sensat i educat, de conversa interessant i amb un petit toc intel·lectual encisador.

Fa dos mesos va conèixer un home que la valorava i la respectava per tot el que ella era, feia i somiava. Un home de qui rebia els consells més sabis i encertats. I del qui no li costava acceptar alguna que altra crítica, ja que aquestes sempre eren constructives, mai destructives. Un home respectuós i amb seny.

Fa un mes va conèixer un home que sota la roba amagava un cos d'escàndol, musculat i fort en la mesura exacta. Amb uns braços que sabien abraçar-la amb la intensitat desitjada i unes mans que l'acaronaven amb fermesa mentre feien l'amor. Un home dotat d'un cos excepcional i capaç de fer realitat les seves fantasies més humides.

I ara, ella té sentiments enfrontats. Per una banda, pensa que ha estat de sort, perquè l'home de fa tres mesos, l'home de fa dos mesos i l'home de fa un mes, són en realitat la mateixa persona. Un home que s'ha anat mostrant davant ella a poc a poc, encisant-la a cada instant, amb cada petita descoberta. Però, per altra banda, pensa que en ell encara ha de descobrir altres possibles homes que resten ocults i que potser no li agradaran tant. Té por de trobar-se amb la decepció.

Malgrat tot, ha de confessar que s'està enamorant. No s'ho pot creure! Ella, que després del darrer desengany amorós, va jurar i perjurar que "mai més". Però, està clar, en el joc de l'amor un ha de llençar-se. Ja a aquestes alçades no pot fer-se enrere, haurà de continuar jugant i arriscar-se a descobrir la veritat per ella mateixa.
 

dimecres, 4 de desembre del 2013

ENYORANÇA

Els que em coneixen bé, saben que jo sempre he estat una persona de dates. Normalment, sempre recordo el dia dels sants, dels aniversaris i de les celebracions especials dels que estan al meu voltant.

De tots els dies, n'hi ha que vénen marcats per l'alegria i d'altres per recordar amb tristor. I avui és un dia d'aquests últims. Només llevar-me i veure la data escrita al mòbil, he sabut que avui no seria un bon dia. I m'agrada que sigui així. M'agrada que la nostàlgia i la melangia envaeixin tots els meus pensaments i no vull fer res per treure´m aquesta tristor del damunt.

Inevitablement, la data d'avui em recorda a tu i fa que m'adoni de com et trobo a faltar, de com t'enyoro. El dia d'avui era especial, era un dia de celebració. Junts festejàvem que feies anys. I ara, tota aquesta alegria sembla quedar massa lluny. Vas marxat massa aviat.

La vida reparteix les seves cartes i les teves no eren del tot dolentes, però en el joc vas jugar, vas arriscar i vas haver d'abandonar la partida massa aviat, sense possibilitat de repesca. Una llàstima.

A hores d'ara, em sento una mica egoista, pensant en tots els magnífics moments de la meva vida que t'has perdut. Em dol no haver-los pogut compartir amb tu. No poder gaudir del teu entusiasme per més temps. I que persones, molt importants per a mi i que han vingut després, no hagin tingut l'oportunitat d'haver-te conegut.

Vaig estimar-te incondicionalment i encara t'estimo molt i ho continuaré fent, tot pensant que és una pena que ara només visquis en els records.

I aquí em tens avui, tancada dins el meu món interior, desitjant que ningú em destorbi, recordant i enyorant la teva presència, mentre els ulls se m'omplen de llàgrimes per la teva absència.

Demà serà un altre dia, però avui és el teu. I ho celebro enyoran-te.