dimarts, 8 de juliol del 2014

PLANS

Aquesta nit han tornat a discutir. Fa uns mesos que a ella li balla pel cap una idea, sembla que ho té ben rumiat i decidit i no vol esperar més, vol ser mare. Per contra, a ell la idea no l'atreu gens, no ho veu clar, pensa que és massa aviat per a plantejar-s'ho i és de l'opinió que si són feliços tal i com estan és millor no canviar res. Ella s'ha acabat adormint, però ell és incapaç de fer-ho, el preocupa la situació, la seva actitud vers les peticions d'ella el fan sentir una mica egoista i aquests pensaments acompanyats d'una altra nit d'estiu marcada per la forta xafogor no el deixen aclucar els ulls.

L'endemà al matí, ella segueix enfadada, ho perceb en la seva mirada i en allò que no diu, perquè de vegades els silencis diuen molt més que les paraules mateixes. Quan ell surt de la dutxa, la busca, però ella ja ha marxat.

Al despatx, la jornada laboral és absorvent i esgotadora. Quan per la tarda arriba l'hora de plegar està cansat i s'adona que ella no l'ha trucat en tot el dia, això últim l'amoïna. Surt de l'edifici d'oficines i va cap al seu cotxe. S'asseu al volant i abans d'engegar el vehicle ho decideix impulsivament, agafa el mòbil i li escriu un missatge de WhatsApp: "He canviat d'idea... Ho celebrem?" i sense esperar resposta torna a escriure "Jo m'encarrego del sopar". Deixa el mòbil i engega el cotxe. Conduir el relaxa, sempre li ha agradat fer-ho. El trajecte d'una hora fins a casa no li és cap molèstia i menys ara.

Prenent aquesta decisió sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Porta un somriure dibuixat a la cara i, tot conduint, comença a fer plans, comença a pair la seva decisió. Tots dos s'estimen amb bogeria i si tenir un fill és tan important per a ella, aconseguirà que també ho sigui per a ell. De moment, el que més desitja és arribar a casa i fer les paus amb ella. Té ganes de veure-la contenta. Pensa que abans d'arribar a casa s'aturarà en aquella botiga que junts van descobrir i a on fan un menjar per emportar que és una autèntica delícia. I en arribar a casa, ella l'estarà esperant amb un somriure d'orella a orella i amb ànsies de retrobament, s'abraçaran intensament i es buscaran la boca l'un a l'altra, fonent-se en un dolç petó, barreja de passió i felicitat. I després, pararan la taula i obriran aquella ampolla de vi blanc tan exclusiu que els sogres van regalar-li el mes passat pel seu aniversari i que pacienment reposa a la nevera, ben fresqueta, esperant el moment ideal per a ser oberta...

El mòbil fa un xiulet des del seient del copilot. Ha rebut un nou missatge de WhatsApp. Allarga la mà dreta, l'obre i veu que ella li envia un "Ok" i tres cares amb petonets. Somriu, però és massa tard. Sense adonar-se'n ha envaït el carril contrari i el seu vehicle, inevitablement, topa de cara amb un camió... Foscor i plans trencats.

Aquella mateixa nit, una dona plorarà per la mort del seu amant, del seu company de viatge, plorarà per un fill perdut que ni tan sols els donà temps a ser concebut, plorarà per un sopar que ja no se celebrarà i plorarà per tots els moments i situacions que ja mai més compartiran.