Tens una pell morena i unes corbes exuberants. Ets la noia més maca de tota la piscina. Ets preciosa i ho saps. Et passeges vora l'aigua desinhibida, majestuosa, amb un biquini d'un color groc llampant que treu l'alè i que tapa només el just i necessari. Només arribar ja no he pogut deixar d'observar-te.
En un moment concret, creuem els nostres camins. El teu perfum em fa perdre el nord, olores a essència de gessamí, una de les meves flors preferides.
De sobte, decidida, agafes embranzida i et submergeixes de cap en l'aigua clara de la piscina, veig el teu cos bronzejat sota la transparència de l'aigua i em poso a cent. Et segueixo d'aquí cap allà, m'has encisat. I tu, poderosa, ni tan sols t'adones de la meva presència.
Quan surts de l'aigua, el teu cos mullat m'atreu inevitablement. Em deixo portar pel plaer encegat que tota tu despertes en mi i per la ràbia de no fer-me ni cas. I és aleshores quan decideixo que val la pena morir, només perque t'adonis que jo existeixo, que jo sóc aquí.
Decidida voleio al teu voltant, quan em detectes, ja és massa tard per a que puguis reaccionar. Em llanço sobre el teu maluc i em clavo amb força sobre la teva delicada pell. Mentre el meu fibló et penetra sé que la vida d'aquesta humil abella s'apaga, però, me'n vaig satisfeta, per fi t'has adonat de la meva existència. I jo, petita i insignificant, caic tocada de mort al teu costat i m'apago amb un dolç t'estimo que tu mai sentiràs.