Aquest any, encara no sap ben bé el perquè, però s'ha deixat emportar per modes americanes. Ella, que sempre ha sigut una fervent defensora dels costums i de les tradicions catalanes. Ella, que sempre ha estat més de castanyes i de panallets.
I en aquest mateix moment es troba en una sala mig en penombra, només una petita llanterna il·lumina el seu rostre pàlid. Porta una disfressa de bruixa maquiavèlica i seu envoltada de petits marrecs, que se la miren extasiats, amb uns ulls ben oberts, barreja de por i de curiositat. Ella els explica històries de fantasmes, d'infants desapareguts en extranyes circumstàncies, de zombies que per les nits surten a passejar i de vampirs amb ganes de mossegar colls tendres.
El que ningú sospita és que a ella, ara, li agradaria ser lluny d'aquí, deixant-se mossegar pel seu propi vampir assedegat de sang o deixant-se cruspir pel llop del seu propi conte.