dimarts, 29 d’abril del 2014

FELIÇ DE SER DONA

Estic un xic nerviosa. És la meva primera vegada i em trobo plena d'inseguretats. Malgrat tot, sóc feliç d'haver nascut dona i de poder gaudir d'aquesta primera experiència al seu costat.

Lentament, vaig descordant els botons que amaguen els meus pits formosos i, gustosa, els hi ofereixo. Ell, gitat al meu costat, s'arrapa amb delit al meu cos. Ensuma desesperadament la meva pell i acaba apoderant-se del meu pit nu. La seva boca s'obre atrapant el meu mugró, tendrament, l'explora amb la llengua i sembla com si hi volgués jugar. De sobte, el pren amb decisió i el comença a xuclar amb força. I és en aquest instant, quan els meus ulls s'humitegen d'emoció al ser conscient que dins meu, tot comença a posar-se en marxa. Ell, tot just n'acaba d'activar el procés, això ha estat el tret de sortida. I jo ploro de felicitat al comprovar que estic donant les meves primeres passes en el món de la lactància. Quin gran plaer poder alletar el meu nadó!
 

dimecres, 23 d’abril del 2014

DIADA DE SANT JORDI

Sant Jordi: llibres i roses. Per a molta gent, un dels millors dies de la primavera. Però, per a ella, un dels pitjors, perquè malgrat les desavinences, els retrets i els anys passats, tot li recorda a ell.

Per a molts, Sant Jordi és la diada de l'amor, però, a ells l'amor se'ls trencà un 23 d'abril. Discussions. Eren massa diferents. Però tenien una cosa en comú, l'orgull. Aquell matí, callaren les paraules de disculpa i cadascú continuà pel seu camí. Ella va marxar sense mirar enrere, però desitjant fer-ho! L'orgull, quin mal company de viatje!

Avui, passejant per la rambla, s'atura i compra la millor rosa vermella que troba. Remenant entre els llibres, n'escolleix un, aquell que tanta il·lusió li fa llegir. Després, s'asseu en una terrasseta i demana al cambrer una copa de cava. Allà asseguda el recorda i li agrada imaginar que potser ell, en algun racó, també pensa en ella. Li costa admetre que segueix enamorada d'un impossible, d'algú que va marxar i que ja no tornarà.

La copa de cava ja és davant seu. Se la beu a petits glops, lentament, com si n'assaborís els records. Brinda per aquella rosa que mai arribà a rebre i per aquell llibre que mai arribà a regalar. Brinda per la diada i pel seu desamor. El recorda i somriu, però és un somriure enmascarat d'amargura. Avui s'empassa el cava, enyorant aquella diada que no va ser prou valenta per empassar-se l'orgull.