Sant Jordi: llibres i roses. Per a molta gent, un dels millors dies de la primavera. Però, per a ella, un dels pitjors, perquè malgrat les desavinences, els retrets i els anys passats, tot li recorda a ell.
Per a molts, Sant Jordi és la diada de l'amor, però, a ells l'amor se'ls trencà un 23 d'abril. Discussions. Eren massa diferents. Però tenien una cosa en comú, l'orgull. Aquell matí, callaren les paraules de disculpa i cadascú continuà pel seu camí. Ella va marxar sense mirar enrere, però desitjant fer-ho! L'orgull, quin mal company de viatje!
Avui, passejant per la rambla, s'atura i compra la millor rosa vermella que troba. Remenant entre els llibres, n'escolleix un, aquell que tanta il·lusió li fa llegir. Després, s'asseu en una terrasseta i demana al cambrer una copa de cava. Allà asseguda el recorda i li agrada imaginar que potser ell, en algun racó, també pensa en ella. Li costa admetre que segueix enamorada d'un impossible, d'algú que va marxar i que ja no tornarà.
La copa de cava ja és davant seu. Se la beu a petits glops, lentament, com si n'assaborís els records. Brinda per aquella rosa que mai arribà a rebre i per aquell llibre que mai arribà a regalar. Brinda per la diada i pel seu desamor. El recorda i somriu, però és un somriure enmascarat d'amargura. Avui s'empassa el cava, enyorant aquella diada que no va ser prou valenta per empassar-se l'orgull.