dijous, 31 de juliol del 2014

CUINEM?

Fa tot just una setmana que han anat a viure junts. "-Cuinem?" li pregunta ell quan ella arriba a casa després d'un dia esgotador. Accepta encantada contestant-li "-Dona'm cinc minuts i sóc amb tu" i ella corre cap al bany. Després d'una dutxa ràpida però revitalitzadora, va cap a la cuina on ell l'espera amb els davantals preparats, una música relaxant i dues copes de vi blanc ben fresquet.

Amb innocència fingida, ell li proposa de cuinar nus, únicament protegits pels davantals. Es treuen la roba i es posen l'un a l'altre el davantal controlant les ganes de tocar-se. Brinden. Fan un glop de vi mirant-se amb els ulls plens de desig. Ella reacciona i li recorda que li ha proposat de cuinar. Ell ho comprèn i es posa mans a la feina, de fet, ja ho té gairebé tot preparat. Treu de la nevera un recipient on hi ha deixat reposant algunes hores abans un parell de quarts de pollastre amb un adobament fet amb farigola, julivert, ceba, all, oli i sal. Agafen una safata pel forn i hi posen el pollastre. Encenen el forn i hi col·loquen la safata a l'interior. Després cal preparar un bon suc de taronja i ella s'ofereix a fer-lo. Un cop el té llest ell li suggereix que el tasti, ella en fa un glop i, tot seguit, ell l'agafa per la cintura, atansa els llavis als seus i la besa com un murri, al separar les seves boques li diu "-Aquest suc té la dolçor perfecta!". Després barreja el suc amb vi blanc i n'afegeix una mica a la safata del forn, tot regant el pollastre.

Tornen a beure de les seves respectives copes de vi i decideixen fer una amanida amb trossets de tomaca, poma i alvocat, una mica de ceba tallada ben fineta, olives negres, orenga, sal, oli i vinagre. En poca estona la tenen enllestida i la reserven a la nevera. Ara només els cal esperar a que el pollastre sigui cuit. Obren el forn hi tornen a ruixar-lo amb la barreja de suc i vi. Després, uns glops més, esgotant les seves copes. Ell la mira amb desig, un desig contingut des de ja fa massa estona. S'atansa decidit. Ella recula enjogassada fins a la paret. No li dóna temps a preguntar-li què vol, encara que tampoc fa falta. Apreta la boca contra el seu coll, mentre deixa anar una exclamació ofegada quan ell li posa la mà sota el davantal cercant amb ànsies la humitat del seu sexe. Es troba gustosament atrapada entre les rajoles fredes de la paret de la cuina i el cos calent d'ell. Li acaricia el clítoris amb la punta dels dits, amb habilitat, sap exactament com tocar-la, com posar-la a cent i mentre ho fa, li diu a cau d'orella "-Estàs preparada per a mi. Sí. Sempre ho estàs". Li agafa la mà i la col·loca exactament a on ell li agrada, sobre el seu penis erecte tapat encara pel davantal tot dient-li "-Jo també estic preparat per a tu". I somriu maliciosament fregant-se, ple de desig, contra la mà d'ella, que l'acaricia per sobre de la tela mentre, hàbilment, amb l'altra mà li desfà la llaçada del davantal. Al veure's lliure, també l'allibera a ella de la tela que els separa.

Nus, pell contra pell. Ell li col·loca les mans sota el cul i l'aixeca fins a deixar-la sobre el marbre de la cuina. Ella tira el cos enrere recolzant les mans sobre el marbre fosc i se li ofereix, envolcallant-lo per la cintura amb les cames. Amb un moviment ràpid, la penetra amb facilitat mentre se li escapa un petit gemec. Els moviments de tots dos s'acoplen convertint-se en un de sol. Ell es mou en el seu interior pausadament al començament i, de mica en mica, augmenta el ritme de les embranzides. El seu pubis xoca gustosament en el lloc exacte, allí a on ella li agrada tant, fent que es fongui de plaer. Finalment, s'enfonsa una darrera vegada en ella emetent un gemec ronc i recolzant el rostre sobre el seu pit nu. Tots dos somriuen amb els ulls tancats.

De sobte, el forn pita. El pollatre és llest. Ara que han saciat la seva luxuria estan disposats a saciar també la seva gula. Abans de separar-se, un desig compartit: "-Vull cuinar amb tu tots els dies de la meva vida".