divendres, 31 d’octubre de 2014

DESITJOS AMAGATS

Aquest any, encara no sap ben bé el perquè, però s'ha deixat emportar per modes americanes. Ella, que sempre ha sigut una fervent defensora dels costums i de les tradicions catalanes. Ella, que sempre ha estat més de castanyes i de panallets.

I en aquest mateix moment es troba en una sala mig en penombra, només una petita llanterna il·lumina el seu rostre pàlid. Porta una disfressa de bruixa maquiavèlica i seu envoltada de petits marrecs, que se la miren extasiats, amb uns ulls ben oberts, barreja de por i de curiositat. Ella els explica històries de fantasmes, d'infants desapareguts en extranyes circumstàncies, de zombies que per les nits surten a passejar i de vampirs amb ganes de mossegar colls tendres.

El que ningú sospita és que a ella, ara, li agradaria ser lluny d'aquí, deixant-se mossegar pel seu propi vampir assedegat de sang o deixant-se cruspir pel llop del seu propi conte.