divendres, 29 de març de 2013

L'IGNASI I LA MARIA

L'Ignasi vivia a la ciutat. Vivia engolit pel boig frenesí d'aquesta. Vivia segons les normes convencionals establertes. Quan havia arribat el moment, s'havia casat, simplement, perquè tocava fer-ho. Potser sí que s'estimava la seva dona, però com qui s'estima a una amiga o a una companya de pis. A la ciutat passava desapercebut, no coneixia ningú, no tenia amics. Vivia presoner del seu matrimoni. En el seu interior, sense comentar-ho amb ningú, perquè hagués estat mal mirat, donava gràcies perque no haguessin tingut fills. Vivia en un món d'aparences, guardant sempre les formes. Vivia en silenci, callant, deixant-se portar i deixant que el temps s'escolés ràpidament entre les seves mans. Treballava de valent, fent més hores que un rellotge en una feina que ni tan sols li agradava. Vivia per a treballar, sempre corrent de casa a la feina i de la feina a casa. De bon matí, sempre feia el mateix recorregut, primer set parades de metro i després uns vint minuts d'autobús i, al vespre, totalment esgotat, feia el mateix recorregut a l'inrevés fins a casa. Gairebé mai sortien ni gaudien de la gran varietat d'oci que la ciutat els oferia. Estalviaven pel futur, però no sabien per a què, no tenien cap somni concret en comú. L'Ignasi sempre havia seguit el camí marcat, sense sortir-se'n ni un sol pam i feia tot allò que s'esperava d'ell. Els seus ulls eren d'un color blau apagat, com si fossin un reflexe de la trista vida que portava.
 
Un dia, l'Ignasi va fer un petit descobriment que va fer trontollar tota la seva monòtona i ensopida vida. Aquest descobriment fou com una petita metxa que de sobte s'encengué i va fer que tot explotés. Va descobrir que volia ser feliç! Va descobrir que volia viure! Va prendre una decisió. Va escriure una nota de comiat i va desaparèixer per sempre.
 
La Maria viu en un petit poble de muntanya. Viu pausadament, gaudint i exprement al màxim tot allò que en cada moment li ofereix la vida. Viu segons les seves pròpies normes. No s'ha casat ni té parella, simplement, perquè no ha trobat la persona adequada. Tampoc té fills. Al poble la coneix tothom, té molts amics i amigues. Ella viu lliure com l'aire. Gaudeix treballant la terra i obtenint-ne els seus fruits. Ha descobert que li agrada la cuina i la gastronomia i en això hi posa tota la seva ànima. Elabora unes confitures cassolanes boníssimes i que ven a bon preu. Gaudeix cuinant a poc a poc, amb una copa de bon vi entre les mans i compartint després el tiberi amb els amics. La Maria segueix el camí que li dicta el cor i fa el que vol, el que desitja i el que li sembla més encertat en cada moment. La Maria és feliç i viu intensament cada petit moment, assaborint-lo. Els seus ulls són d'un blau viu i intens, reflexe de la seva felicitat.
 
El que ningú sap és que la Maria guarda un petit secret. Fa tres anys, la Maria va sortir del no res i va arribar al poble. Fa tres anys, la Maria es va inventar a ella mateixa. Fa tres anys, la Maria era l'Ignasi.