dimarts, 25 de febrer de 2014

SAM

La Natàlia està contenta. Finalment, creu haver trobat el gran amor de la seva vida, la seva mitja taronja. És feliç perquè està enamorada i sent que el seu amor és correspost. Sense buscar-la, ha acabat trobant la parella perfecta. Algú que l'escolta, la valora, l'encoratja i la respecta. Però, sobretot, algú que l'estima de manera incondicional i per damunt de totes les coses. La Natàlia creu que ha arribat el moment d'explicar-ho a la mare, de fer-li saber la seva gran felicitat.

La Glòria sap, des de ja fa uns dies, que la seva petita Natàlia s'ha enamorat. Se li nota a la cara. I la prova final que ho corrobora, va arribar-li tot just fa un parell de setmanes, quan va escoltar com la Natàlia, amb el mòbil enganxat a l'orella, s'acomiadava amb un esplendorós "Sam!... T'estimo!". I des d'aleshores sap que ha estat aquest Sam, el noi que li ha robat el cor a la seva filla.

La Natàlia troba el moment ideal per a sincerar-se amb la mare. Tímidament li deixa caure un "Mare, m'he enamorat". La Glòria somriu mentre comenta que ja ho sabia, que a una mare no se li escapen aquestes coses. Les dues es miren amb complicitat i la Glòria afegeix: "Oi que es diu Sam?". La Natàlia sorpresa, ho confirma amb un suau moviment de cap afirmatiu. La Glòria torna a preguntar: "És Sam de... Samuel?". La Natàlia, amb una rialleta nerviosa deixa anar: "No, mare, és Sam de Samantha".