dimecres, 19 de març de 2014

LA CARTA

Estimat Bernat,

De ben joves vam començar un projecte de vida en comú. Vam anar fent tot allò que les nostres famílies esperaven de nosaltres. Tot el lot i en l'ordre convenient: festeig, piset, casori i fill. Tu i jo, molta il·lusió, però poca experiència. Tu i jo, amb uns objectius de vida ben diferents. Tu i jo, pocs diners i moltes factures per pagar. Tu sempre disposat a sortir, jo sempre desitjant quedar-me a casa. Tu somiant i jo tocant de peus a terra. Tu blanc i jo negre. Totalment oposats, inevitable el fracàs.

Ara, prenent distància i mirant enrere, em fa ràbia que això nostre no funcionés. Èrem massa diferents. Però, malgrat el fracàs com a parella, el nostre fill ha aconseguit que ens acabéssim entenent, respectant i, fins i tot, admirant. Tots dos hem après a comptar l'un amb l'altre i sabem que, malgrat la distància, sempre hi serem per a donar-nos un cop de mà si les circumstàncies ho requereixen. Tots dos hem acceptat que junts funcionem millor com a amics i com a pares que com a parella.

Per la meva vida n'han passat uns quants després de tu i potser en passaran més, no ho sé. Però vull dir-te que tu sempre seràs especial. Amb aquesta carta vull desitjar-te un feliç dia del pare i també vull confessar-me davant teu, acceptant i reconeixent que has estat l'home de la meva vida.

Amb amor,
Francina