dimarts, 13 de maig de 2014

MALASTRUC

Ella, en aixecar-se del llit, ha decidit posar el peu esquerre a terra abans que el dret. Mentre s'empolainava ha optat per agafar el mirall amb les mans humides i, inevitablement, li ha relliscat i s'ha trencat. A l'hora de l'esmorzar ha triat menjar una torrada untada amb mantega justament pel cantó que ha caigut a terra. Com aquest matí plovia ha decidit agafar el paraigües i l'ha obert abans de sortir al carrer. Ja a fora, ha triat anar pel carrer de la dreta, quan el més curt, planer i recomanable era el de l'esquerra. Ella ha escollit passar per aquella plaça plena de moníssims gatets i, inevitablement, el negre se li ha creuat pel davant. I també ha estat ella la que ha optat anar per aquella vorera i passar per sota d'aquella escala oberta que hi havia al mig. A la feina, ha sigut ella la que ha deixat les tisores obertes damunt la taula del seu despatx. I, més tard, a l'hora de dinar, ha estat ella la que ha triat la taula del restaurant, justament aquella on el saler estava mal enroscat i quan ha anat a posar-se una mica de sal a l'amanida, aquesta s'ha vessat damunt les estovalles.

Tot això són ximpleries o veritablement porten mala sort? Avui és un dia ideal per escriure sobre una persona així. Però de debò pot existir algú a qui passin totes aquestes coses juntes? Tot en la vida és producte d'una presa de decisions, a vegades encertem i de vegades ens equivoquem. Però dels errors també se n'aprèn. I hem de pensar que mai tot és blanc ni tot és negre, entre un color i l'altre hi ha infinitat de matisos, passant per tot un seguit de grisos espectaculars.
 
Espero que hagueu tingut un feliç dia, tot i ser dimarts i tretze!