dilluns, 23 de juny de 2014

RECORDS DE REVETLLA

Recordo quan, de xiquets, transportàvem tota mena d'andròmines velles fins a la platja.  I sota la direcció dels més grans i experts en aquelles qüestions, anàvem amuntegant els trastos de fusta damunt la fina sorra,  fins a aconseguir una bona pila, alta i sòlida, de coses inservibles. Recordo la satisfacció que sentíem, quan la feina es considerava enllestida, orgullosos d'haver-hi participat, d'haver-ho aconseguit. I, en caure la nit, amb els peus descalços sobre la sorra, arribava el moment més esperat, l'encesa. Recordo una gran felicitat davant la nostra foguera de Sant Joan. La seva encesa simbolitzava el començament de l'estiu, de les vacances i dels dies sense escola. Una meravella per a uns xiquets despreocupats, juganers i amb tantes ganes de gresca com nosaltres.

També recordo aquell any, quan algú ens va dir que si volíem que se'ns complissin els nostres desitjos, ens havíem de remullar la cara amb l'aigua salada del mar i deixar que les flames de la foguera ens eixuguessin el rostre. I nosaltres vinga a fer excursions de l'aigua fins a la foguera i de la foguera fins a l'aigua, perquè, de desitjos en teníem un bon cabàs per demanar, això sí, no els podíem explicar o dir en veu alta, perquè sinó, no es complien. Meravellosa innocència, la d'aquells temps!

Després de les primeres revetlles infantils que recordo, en van venir moltes altres, les divertides, les esbojarrades, les massa descontrolades, la trista que mai vaig arribar a celebrar i que va marcar les següents i les d'ara, viscudes amb el seny i la calma que em dóna la responsabilitat i la maduresa. Ara, sóc lluny d'aquella platja que em va veure crèixer i puc dir que moltes han estat les revetlles de Sant Joan viscudes, però cap com les de la infància on la màgia i l'alegria es barrejaven amb la innocència.