Després d'una llarga estona serpentejant muntanyes, conduint per una estreta carretera plena de revolts, davant els meus ulls apareix la silueta del nostre petit poble. A tots dos sempre ens ha agradat aquesta imatge del poble, des de la llunyania, un perfil bonic, d'aquells de postal, amb l'església i el campanar al capdamunt i les cases apinyades al seu voltant, amb carrers estrets i costeruts. És el poble que fa molts anys ens va veure néixer i créixer i que un cop casats vam deixar enrere per anar a viure a ciutat. I ara hi tornem, vaig prometre que t'hi portaria i aquí estem de nou, acostant-nos-hi revolt rere revolt.
Arribem. La carretera travessa la vila. Estic temptada d'aturar el cotxe, però sé que deixant el poble enrere ja queda molt poc per arribar al nostre veritable destí. "-Un kilòmetre més i ja hi som, amor!" dic, tot just quan passem pel costat del mur de pedra, testimoni silenciós d'infinitat de converses i confidències entre tots dos. Finalment, a la dreta trobem el petit turó, des de la carretera s'hi enfila amunt un camí. Ja hem arribat. Som al camí de l'ermita. L'ermita on fa trenta-cinc anys ens vàrem casar.
Aparco. Vull pujar-hi a peu. El lloc que cerco no té pèrdua. M'aturo al segon revolt a la dreta del camí, segueixo pel marge de pedra i a uns vint metres hi trobo el que queda de la nostra vella caseta de pedra. Aquest fou el nostre petit refugi. Aquí, camí de l'ermita, ens vam prometre amor etern, tot i que mesos després ho faríem davant les nostres famílies i amics a la capella de més amunt. La caseta de pedra, quants records! Aquí hi passàvem moltes estones, dibuixant plans de futur, compartint somnis i gaudint d'estones de sexe amagats de la resta del món. Aquí, camí de l'ermita, on tantes vegades vam fer-hi l'amor. Moments compartits increïbles. Tanco els ulls i els recordo com si fossin avui. Petons encesos de desig. Mans inexpertes amb ganes de conèixer el cos de l'altre. Amb el contacte suau dels teus dits sobre els meus pits joves en tenia prou per a que els mugrons se m'endurissin a l'acte. Paraules xiuxiuejades a cau d'orella,... sabies com posar-me calenta. Respiracions intenses. Moviments delicats i tendres primer, més intensos i desbocats després. Gemecs de plaer. Records que quedaran en mi per sempre.
El sol ja va de retirada, el cel pren unes tonalitats rosades i ataronjades precioses, les postes de sol des d'aquest racó del món són increïbles. Sé que ha arribat el moment. Sento una gran pau i tranquil·litat interior. Hem tornat al nostre lloc per a acomiadar-nos. Avui, tu et quedaràs aquí, però et prometo que tornaré, tard o d'hora, algú em durà fins a aquest lloc concret i, just aquí, camí de l'ermita, ens tornarem a trobar. Amb calma, obro l'urna amb les teves cendres i les escampo marge enllà, mentre et faig una darrera promesa: "-Tornaré, amor, et juro que tornaré!".