M'agrada la lletra x i la sonoritat que proporciona a les paraules que la porten. És una lletra que per si sola pot estar carregada de significat. Per exemple, la x ens serveix com a marca per a assenyalar l'opció escollida, també es fa servir per a referir-se a allò desconegut o misteriós i, fins i tot, s'havia utilitzat com a signatura per a aquells que no sabien escriure.
D'entre totes les paraules catalanes que s'escriuen amb x, n'hi ha una per la qual en sento una predilecció especial. La trobo encisadora i misteriosa. El mot en qüestió és xiuxiuejar. Dues lletres x, doble sonoritat.
Quan escolto, llegeixo o pronuncio la paraula xiuxiuejar, inevitablement, recordo aquella nit quan, enmig del carrer, vaig cridar-li al món que t'estimava i tu aclaparat per aquella mostra tan entusiasta d'amor, vas apagar els meus crits amb un petó i, entre els teus braços, a cau d'orella, em vas demanar "Ara, vull que m'ho tornis a dir, però només per a mi, xiuxiuejant".