Tinc gana, però l’espero, no goso començar sense ell. Els minuts van passant, es va fent tard i el sopar, a la taula, es va refredant. I jo m’estic asseguda al sofà, esperant. M’entretinc escoltant el silenci, amb el temps, he aprés a fer-ho i ho trobo molt reconfortant. El silenci em fa sentir segura.
Ja és aquí! Sento la clau com s’introdueix al pany i al mateix temps un calfred em recorre el cos de dalt a baix. Presenteixo que avui tampoc serà una bona nit. Ell entra i tanca la porta amb un fort cop. Passa per davant meu en direcció a la taula. No em diu res.
I jo asseguda encara al sofà recordo com l’estimava, recordo com m’encantava el seu posat xulesc i macarró. Per què serà que a les bones noies sempre ens atreuen els nois dolents? Els seus ulls em captivaven i ara no goso ni mirar-lo, li tinc por.
Ell s’asseu a taula, es serveix una copa de vi i se la beu d’un sol glop. M’assec al seu davant i comencem a sopar. Després del primer mos em deixa anar “Això és fred, inútil!”. M’omplo de valentia i el miro, quan els nostres ulls es troben, veig que a ell li bullen de ràbia. S’aixeca enfadat, estira les tovalles, tot cau per terra i ell em crida “Veus què m’has fet fer? Ja ho pots recollir tot, mala pècora!”.
M’aixeco i corro a arraulir-me en un racó, tanco els ulls i busco el meu desitjat silenci, però no hi és, l’únic que hi trobo són cops i més crits. M’agafa pels canyells i amb una forta estrebada em tira a terra, amb un ràpid moviment m’arromanga la faldilla i m’arrenca les calces, s’abraona damunt meu i mentre introdueix salvatgement el seu penis dins meu, em deixa anar “Saps com posar-me calent, mala puta!”. Les seves embranzides són brutals i em fa mal. Giro el cap cap a la dreta i obro els ulls. I allà el veig, al costat de la meva mà dreta hi brilla un dels ganivets del sopar. No m’ho penso més. Potser avui no serà tan mala nit... Agafo ben fort l’esmolat ganivet i l’entaforo vàries vegades sobre el costat esquerre del seu cos. Ell no s’ho esperava. Es mig incorpora i es duu les mans al costat intentant aturar la sang que ja comença a sortir. Els seus ulls es claven en els meus i, en aquest moment, sembla que torno a veure aquella mirada que em va enamorar. Però, ara, jo ja no estic per miradetes. Xiuxiuejo “Adéu, amor!” i trec la ràbia continguda que tinc vers ell, després de tants anys. Li dono una empenta i cau de panxa enlaire, al meu costat, i jo m’incorporo i continuo amb les ganivetades. Ara que he començat no puc aturar-me.
Sí, al final avui ha estat una gran nit, avui m’he desfet del meu gran amor convertit en el pitjor dels meus dimonis.