Camprodon, dissabte 29 de setembre de 2012
Estimada Judith,
Abans de matar-te, de destruir-te, vull dir-te tota la veritat. Vull ser-te sincera. M'avorreixo. Detesto la meva ensopida vida. Sempre és el mateix: la feina, els coneguts, una casa buida, sopars de conveniència, festes a les que no es pot faltar, paraules de cortesia carents de veritable sentiment, banalitats, falsos somriures,...
És per tot això, que des de fa cinc mesos jugo al joc de ser una altra persona. Durant tot el mes cerco personatge i destinació i vaig embastant-me una vida a mida, una vida que m'agradi. Després, el darrer cap de setmana de cada mes, jugo a interpretar-la. El mes de maig vaig ser l'Esther a Cervera, el mes de juny vaig interpretar la Joana a Mataró, al juliol vaig esdevenir la Mireia a Salou i a l'agost em va tocar ser l'Alba a Sort. Els meus personatges es gesten en vint-i-set o vint-i-vuit dies, neixen en divendres i moren en diumenge.
Judith, t'escric aquesta carta per a comentar-te que has esdevingut la meva millor creació. La teva vida és genial i perfecta. Ets tot el que m'agradaria ser i no puc aconseguir. Camprodon m'encanta i el cabell pèl-roig ha sigut tot un encert.
Demà moriràs, sé que la teva mort em farà més mal que les altres, perquè tu ets la millor, perquè tu ets la perfecció.
Adéu, Judith, mai t'oblidaré,
Marina
Camprodon, diumenge 30 de setembre de 2012
Marina,
Sé que avui moriré, sé que avui acabaràs amb mi. Però abans que això passi, jo també vull ser sincera amb tu. Deixa'm dir-te que m'agradaria ser la teva darrera víctima. Si us plau, Marina, no juguis més amb nosaltres, no inventis més personatges, no et facis més mal a tu mateixa.
Un consell: deixa d'inventar vides que no et pertanyen i gasta tota l'energia que empres en les teves invencions per fer que la teva propia vida t'agradi, lluita per aconseguir que la teva existència realment valgui la pena. No pretenguis cercar perfeccions irreals. La perfecció és avorrida. Sigues imperfecta i seràs realment autèntica. Paraula de personatge.
La teva darrera creació,
Judith
Estimada Judith,
Abans de matar-te, de destruir-te, vull dir-te tota la veritat. Vull ser-te sincera. M'avorreixo. Detesto la meva ensopida vida. Sempre és el mateix: la feina, els coneguts, una casa buida, sopars de conveniència, festes a les que no es pot faltar, paraules de cortesia carents de veritable sentiment, banalitats, falsos somriures,...
És per tot això, que des de fa cinc mesos jugo al joc de ser una altra persona. Durant tot el mes cerco personatge i destinació i vaig embastant-me una vida a mida, una vida que m'agradi. Després, el darrer cap de setmana de cada mes, jugo a interpretar-la. El mes de maig vaig ser l'Esther a Cervera, el mes de juny vaig interpretar la Joana a Mataró, al juliol vaig esdevenir la Mireia a Salou i a l'agost em va tocar ser l'Alba a Sort. Els meus personatges es gesten en vint-i-set o vint-i-vuit dies, neixen en divendres i moren en diumenge.
Judith, t'escric aquesta carta per a comentar-te que has esdevingut la meva millor creació. La teva vida és genial i perfecta. Ets tot el que m'agradaria ser i no puc aconseguir. Camprodon m'encanta i el cabell pèl-roig ha sigut tot un encert.
Demà moriràs, sé que la teva mort em farà més mal que les altres, perquè tu ets la millor, perquè tu ets la perfecció.
Adéu, Judith, mai t'oblidaré,
Marina
Camprodon, diumenge 30 de setembre de 2012
Marina,
Sé que avui moriré, sé que avui acabaràs amb mi. Però abans que això passi, jo també vull ser sincera amb tu. Deixa'm dir-te que m'agradaria ser la teva darrera víctima. Si us plau, Marina, no juguis més amb nosaltres, no inventis més personatges, no et facis més mal a tu mateixa.
Un consell: deixa d'inventar vides que no et pertanyen i gasta tota l'energia que empres en les teves invencions per fer que la teva propia vida t'agradi, lluita per aconseguir que la teva existència realment valgui la pena. No pretenguis cercar perfeccions irreals. La perfecció és avorrida. Sigues imperfecta i seràs realment autèntica. Paraula de personatge.
La teva darrera creació,
Judith
I a partir d'aquell dia de fa ja gairebé un any, la Marina va començar a inventar-se a ella mateixa, acceptant i gaudint de les seves petites i grans imperfeccions.