dilluns, 18 de novembre de 2013

SOTA LA PLUJA

Avui els desconeguts han tornat a coincidir. Caminen sota la pluja en direccions oposades. Els seus camins s'han creuat al mig de la plaça, però ni se n'han adonat.

Ella, amb cara de pomes agres, enfadada per haver de tornar a casa sota aquesta pluja. Atrafegada amb el paraigües, intentant que no se li mulli el pentinat de perruqueria. Esquivant els petits bassals per tal de no fer malbé la lluentor de les seves sabates noves, maleint el moment en que aquest matí ha decidit estrenar-les, quan res anunciava una tarda de pluja com aquesta.

Ell, amb cara relaxada, absort en les cançons que sonen pels petits auriculars que porta entaforats a les orelles. Amb la caputxa posada i les mans a les butxaques. Pensant en com n'és de beneficiosa l'aigua que cau. Gaudint de la seva passejada fins a casa. Caminar sota la pluja amb l'aigua regalimant-li per sobre sempre li ha agradat, és quelcom que el fa sentir viu.

Però, quan s'adonaran aquest parell que malgrat les seves diferències estan fets l'un per l'altre? Avui, de ben segur que ja no es coneixeran, possiblement, això passi quan ell no estigui tan content ni ella tan enfadada.