dissabte, 9 de novembre del 2013

NOMÉS ÉS UN JOC

Nerviosa. Em trobo asseguda en una cadira, sota la llum d'un focus. La música comença a sonar. I de sobte et veig. Els homes d'uniforme sempre m'han agradat. I tu, amb el vestit blanc d'oficial de la marina estàs imponent. Et quadres. Alces la mà dreta fins al teu front i saludes a la manera militar. Un, dos, tres segons i et treus les ulleres de sol. Les nostres mirades es troben, em somrius i em llences un petó. No puc treure els ulls de tu, em tens hipnotitzada.
 
A poc a poc, et vas apropant a mi, mentre balles sensualment, al ritme que marca la música. Ja al meu costat et treus el barret i baixes fins a posar el teu cap al costat del meu. Em mires intensament i fas que els nostres rostres s'amaguin darrere el teu barret blanc mentre em xiuxiueges "Tranquil·la, només és un joc". De ben segur que has notat, des d'un bon principi, el meu nerviosisme.
 
Continuo asseguda, enrojolada i sotmesa als teus encants. Sé que davant teu estic perduda i que em deixaré portar per on tu vulguis.
 
De mica en mica, els meus dits ajuden els teus a descordar els botons daurats de la teva jaqueta. Et desfàs d'ella amb moviments suggeridors i deixant al descobert un tors bru i impressionant. M'agafes les mans pels canells i fas que acariciï la duresa dels teus pectorals i abdominals, un bé de déu de músculs ben marcats, d'aquells que treuen l'alè. Et mous amb gràcia i masculinitat. I jo només puc pensar "Quin tros d'home!".

Entre tots dos ens desfem ara del teu cinturó, la sivella daurada no es resisteix i s'obre sense problemes. I tu continues ballant amb moviments provocadors i descarats.
 
De sobte, estires els camals dels teus pantalons i et desfàs d'ells amb una ràpida estrebada. Portes un tanga negre que per darrere deixa al descobert les teves natges ben arrodonides i per davant tapa amb dificultat el teu sexe prominent.

A continuació, agafes un petit llençol de tacte fi i satinat i fas que tots dos ens moguem amb gràcia sota la suau tela que ens embolcalla i no sé com, però em trobo subjectant l'extrem de beta que fa que t'alliberis del tanga. L'escalfor de l'ambient ha augmentat i, finalment, el llençol cau a terra, mostrant la teva masculinitat en tota la seva esplendor.
 
El llum s'apaga i jo em quedo sola al mig de l'escenari, escoltant els xiscles histèrics de les amigues que han organitzat el meu comiat de soltera. I tu t'has fos, ja no hi ets. Tot ha estat un joc, una feina, una representació. Tot ha estat un fugaç espectacle.