dijous, 12 de desembre de 2013

LLENÇA'T

Fa tres mesos va conèixer un home que li regalava paraules que li arribaven al cor. Amb ell podia parlar de temes ben diversos i apassionants. Un home que al mateix temps que parlava, també sabia escoltar-la. Un home sensat i educat, de conversa interessant i amb un petit toc intel·lectual encisador.

Fa dos mesos va conèixer un home que la valorava i la respectava per tot el que ella era, feia i somiava. Un home de qui rebia els consells més sabis i encertats. I del qui no li costava acceptar alguna que altra crítica, ja que aquestes sempre eren constructives, mai destructives. Un home respectuós i amb seny.

Fa un mes va conèixer un home que sota la roba amagava un cos d'escàndol, musculat i fort en la mesura exacta. Amb uns braços que sabien abraçar-la amb la intensitat desitjada i unes mans que l'acaronaven amb fermesa mentre feien l'amor. Un home dotat d'un cos excepcional i capaç de fer realitat les seves fantasies més humides.

I ara, ella té sentiments enfrontats. Per una banda, pensa que ha estat de sort, perquè l'home de fa tres mesos, l'home de fa dos mesos i l'home de fa un mes, són en realitat la mateixa persona. Un home que s'ha anat mostrant davant ella a poc a poc, encisant-la a cada instant, amb cada petita descoberta. Però, per altra banda, pensa que en ell encara ha de descobrir altres possibles homes que resten ocults i que potser no li agradaran tant. Té por de trobar-se amb la decepció.

Malgrat tot, ha de confessar que s'està enamorant. No s'ho pot creure! Ella, que després del darrer desengany amorós, va jurar i perjurar que "mai més". Però, està clar, en el joc de l'amor un ha de llençar-se. Ja a aquestes alçades no pot fer-se enrere, haurà de continuar jugant i arriscar-se a descobrir la veritat per ella mateixa.