dimecres, 4 de desembre del 2013

ENYORANÇA

Els que em coneixen bé, saben que jo sempre he estat una persona de dates. Normalment, sempre recordo el dia dels sants, dels aniversaris i de les celebracions especials dels que estan al meu voltant.

De tots els dies, n'hi ha que vénen marcats per l'alegria i d'altres per recordar amb tristor. I avui és un dia d'aquests últims. Només llevar-me i veure la data escrita al mòbil, he sabut que avui no seria un bon dia. I m'agrada que sigui així. M'agrada que la nostàlgia i la melangia envaeixin tots els meus pensaments i no vull fer res per treure´m aquesta tristor del damunt.

Inevitablement, la data d'avui em recorda a tu i fa que m'adoni de com et trobo a faltar, de com t'enyoro. El dia d'avui era especial, era un dia de celebració. Junts festejàvem que feies anys. I ara, tota aquesta alegria sembla quedar massa lluny. Vas marxat massa aviat.

La vida reparteix les seves cartes i les teves no eren del tot dolentes, però en el joc vas jugar, vas arriscar i vas haver d'abandonar la partida massa aviat, sense possibilitat de repesca. Una llàstima.

A hores d'ara, em sento una mica egoista, pensant en tots els magnífics moments de la meva vida que t'has perdut. Em dol no haver-los pogut compartir amb tu. No poder gaudir del teu entusiasme per més temps. I que persones, molt importants per a mi i que han vingut després, no hagin tingut l'oportunitat d'haver-te conegut.

Vaig estimar-te incondicionalment i encara t'estimo molt i ho continuaré fent, tot pensant que és una pena que ara només visquis en els records.

I aquí em tens avui, tancada dins el meu món interior, desitjant que ningú em destorbi, recordant i enyorant la teva presència, mentre els ulls se m'omplen de llàgrimes per la teva absència.

Demà serà un altre dia, però avui és el teu. I ho celebro enyoran-te.