La Joana és excepcional. És el meu gran amor. Portem cinc anys vivint plegats i sé que ella és el que sempre havia buscat. Ella, no només és la meva parella, és també la meva amiga, la meva companya i la meva confident. Ella em coneix millor que ningú. Només mirant-me als ulls, ella és capaç de percebre el meu entusiasme o la meva desil·lusió. Ella m'entén i vol compartir amb mi tots i cadascun dels meus somnis, de les meves il·lusions i de les meves decepcions. Vol estar al meu costat en els moments dolços i en els amargs. Ella mai m’ha fallat. Ella sap com fer-me l'home més feliç i afortunat del món. Ella, fins i tot, pot esbrinar quan m’he enamorat d’una altra dona.
Fa sis mesos, vam conèixer la Júlia. Una dona que ens va despertar sensacions intenses. Per fora era tot timidesa, rubor i tradició, però hi havia quelcom d’ella que ens va captivar. Sabíem que vivia ofegada en la convencionalitat, empresonada entre els murs de la timidesa i la indesició. Però podíem adivinar que tenia tot un món interior intens, ric i viu que lluitava per sortir a l’exterior. La Júlia va quedar seduïda per la nostra manera d’entendre la vida. Ella va arribar a la conclusió que no acabava de ser feliç i volia ser-ho, desitjava ser-ho. La Júlia vivia en un món molt diferent al meu i al de la Joana. S’havia envoltat de seguretat i quotidianitat i no es veia en cor de tirar-ho tot per la borda i saltar al buit tot cercant la seva pròpia felicitat. I a mesura que la vam anar coneixent ens va anar robant el cor.
Finalment, la Júlia es va decidir a fer el pas, va trencar amb tabús i convencionalismes i la Joana i jo la vam acollir a les nostres vides. La Júlia es va convertir així amb el meu altre gran amor.
Ara els tres som feliços i ens estimem de manera franca, sincera i apassionada. Els tres junts tenim la força per lluitar pel nostre amor. Mai ningú ens farà abaixar el cap. Ens sentim orgullosos de la nostra vida, de la nostra felicitat i del nostre amor. Visca la força del tres! del nostre tres!