dilluns, 8 d’abril de 2013

SER L'ALTRA

Ella sempre s'ha sentit atreta per homes del tot inadequats. Per la seva vida han passat xulos, bandarres, vividors, ganduls, mentiders i infidels. No sap què li passa amb aquesta mena d'homes. Pensa que potser tenen un iman amagat en algun lloc que l’atreu inevitablement cap a ells o potser sigui a l'inrevés. No ho sap. El que de ben segur sí que sap és que en totes aquestes relacions ella n'ha sortit ben escaldada.

Ara, s'ha tornat a enamorar. A la seva vida ha aparegut un home ideal. No és ni alt ni baix, ni guapo ni lleig, ni ric ni pobre. És un home normal. És el que ella sempre havia desitjat. És intel·ligent. Li agrada la bona lectura, el cinema i el teatre. Gaudeix passejant per la natura. Sap parlar i sap escoltar. Aconsella, però mai jutja. Té el grau just d’impulsivitat. És català, parla en català i fa l’amor en català. És del Barça, però mai l’abandonaria per un partit de futbol. Quan abraça ho fa intensament, amb força, amb seguretat i energia. Els seus petons són dolços i a la vegada apassionats. Tot en ell la té fascinada. Ha trobat en aquest home totes les mancances de tots els seus amors anteriors.

Només hi ha un problema. No és un home lliure. És un home casat. No li ha amagat en cap moment. La seva sinceritat també la fascina. Diu que estima a la seva dona amb bogeria. I que també l'estima a ella. Diu que té capacitat infinita d'estimar.

Ella sap que ha de prendre una decisió. El seu sentit comú li dicta que ha d'acabar amb aquesta relació. Això no té ni cap ni peus. Sempre trobant-se en la clandestinitat. No és el que ella buscava. Però ha passat. S'ha enamorat. I mentre acaba de pensar-s'ho gaudeix dels moments que ell li regala. Emulant l'Escarlata O'Hara a "Allò que el vent s'endugué" sempre es diu a ella mateixa que ja s'ho rumiarà demà. I fins que aquest demà no arriba, ella segueix sent la seva amant, ella segueix sent l'altra.