Aquell matí ens tornaríem a veure. Quines ganes en tenia! El cor m’anava a cent. A l'hora exacta, ell era allà, esperant-me, en el lloc acordat. Vaig atansar-me, ens vam saludar tímidament i ens vam posar a caminar. Jo em deixava portar. Mentre avançàvem, sense jo saber cap a on, ell em va preguntar “Públic o privat?“. Jo vaig decantar-me per un lloc públic. Ho vaig notar deseguida, desil·lusió en la seva mirada, per tant, vaig còrrer a rectificar la meva elecció. De fet, tant m’era! Jo l’únic que desitjava era parlar amb ell i conèixe’l una mica més.
En un minut ens van trobar davant la porta d’un petit bloc de pisos. Es va treure les claus de la butxaca i hi vam entrar. Ell anava davant, jo el seguia. No podia creure que m’estés portant a casa seva! Vam pujar fins a l’últim replà, va obrir la primera porta i vam entrar. I allà em va semblar que el temps s’aturava. Em va abraçar, amb aquella intensitat que ell abraçava. Quines ganes que en tenia! I després van venir els petons... dolços, humits. Notava que m’estava fonent allà mateix. Nervis.
Parlar vam parlar poc, una mica de tot, però sense aprofundir en res. Ens podien més les ganes d’abraçar-nos i de fer-nos petons que tota la resta. I el seu sofà, era tan còmode, s’hi estava tan bé. Ara ens assèiem així i ara d’aquesta altra manera i al final, estirats. Ell damunt meu, acariant-me i jo notant el seu membre com creixia dins els seus pantalons, enganxats als meus, movent-se acompasadament. Oh! Déu méu! Estava excitadíssima, podia notar la humitat del meu sexe. Desitjava que no hi hagués roba que separés els nostres cossos. Sí, sí! Ho desitjava! Tot i que sabia que no ho faria, no podia deixar-me portar pel moment. Però, si jo tenia el marit esperant-me a casa! Oh, no! Això s’estava convertint en una infidelitat en tota regla.
Així estava jo, quan vaig preguntar-li a cau d’orella “Què m’estàs fent?”. Ell va agafar-me el cap entre les seves mans i, mirant-me fixament als ulls, em va respondre “T’estic fent l’amor”. I em va fer el petó més intens que mai ningú m’havia fet. Fou un moment únic i especial. Vaig tancar els ulls i per un instant vaig tocar el cel. Mai havia fet l’amor, o haver tingut la sensació de fer-ho sense treure’m ni una peça de roba. Aquell home era un gran seductor.
El temut adéu va arribar. Es feia tard i havíem de marxar. Un últim petó al darrer esglaó de l’escala abans de sortir al carrer i la meva promesa d’omplir la meva vida de petits moments robats dolços com aquell.