A en Josep li ha arribat el moment de regalar dos anys de la seva joventut. Aquests dos anys els haurà de posar a disposició del seu país. A en Josep li ha arribat el moment de fer-se gran, li ha arribat el moment de fer el Servei Militar.
Marxa del poble deixant enrere la seva mare, una dona que mai li ha dedicat un somriure sincer, una dona recargolada, calculadora i estricta. Al poble encara recorden quan en Josep era un nadó i un dia en que no parava de plorar, ella el va embolicar amb un matalàs i el va llançar per la finestra. Per sort, al petit Josep no li va passar res, però l'esglai dels veïns fou monumental. No li fa res allunyar-se d'ella. Potser li sap més greu deixar el seu pare, els durs anys treballant a les mines de plom semblen estar-li passant factura, se'l veu envellit, però malgrat això, l'home mai ha deixat de banda les seves obligacions amb les feines del camp: la vinya, l'olivera, l'ametlla i l'horta. A més a més, ara també és el carter del poble i dues o tres vegades per setmana baixa a recollir el correu amb la seva mula fins al poble del costat, per després repartir-lo entre els seus veïns. A ell segurament sí que el trobarà a faltar.
En Josep, durant el trajecte en vaixell, encara recorda les paraules encoratjadores del pare tot dient-li: "No pateixis, Josep, Mallorca és un bon destí per a fer-hi el Servei Militar, veuràs món i faràs bons amics". I també recorda les paraules de la mare: "Marxa i torna convertit en un veritable home, ja n'hi ha prou de viure entre cotons". El seu pare i la seva mare, tan diferents l'un de l'altre...
Ja a la base militar mallorquina tot va bé. En Josep és un noi despert, espavilat, sap llegir i escriure, és llest i respectuós i s'adapta sense problemes a la disciplina militar.
El mes de març de 1933 hi ha rebombori a la base militar. Fa tot just un mes, Manuel Azaña ha designat un nou cap per a la Comandància General de Balears. Tot es prepara per a que el nou cap arribi, juntament amb la seva esposa i la seva filla, i prengui possessió del seu càrrec al capdavant d'aquesta comandància.
En Josep encara no sap ben bé com, però acabarà esdevenint assistent del nou cap militar i, entre d'altres moltes coses, serà l'encarregat de portar-li personalment cada dia, la premsa i el correu. Cada matí, a la mateixa hora, en Josep trucarà a la seva porta tot preguntant: "¿Da usía su permiso?" I sempre rebrà la mateixa contesta "Pase y déjese de formalismos". Tot seguit obrirà, com sempre, la porta i es trobarà aquell homenet baixet i una mica panxut, el mirarà a la cara i, com cada matí, en Josep pensarà que aquell bigoti confereix un cert aire autoritari al rostre del seu cap. Serà un rostre que veurà dia rere dia i durant tota la seva vida, al principi, cara a cara, durant la seva estança a Malloca i després, més tard, imprès als segells i a les monedes de curs legal.
Aquell cap militar baixet, panxut i amb bigoti, s'aixecarà en armes i després de tres anys de dura i cruenta guerra civil, acabarà establint una llarga dictadura, on ell en serà l'actor principal dalt de l'escenari, brodant el paper de petit gran dictador. La llàstima és que tot això no serà una simple i vulgar obra de teatre, tot això serà la crua realitat.