dimarts, 2 de juliol de 2013

RETORN ALS ORÍGENS

Vivien en un petit poble de muntanya. Ella era l’ullet dret del pare i de la mare. Tot i que la família no gaudia de grans luxes, a ella mai li va faltar de res. Fou una nena feliç. Passà una bona adolescència, no va tenir períodes de rebel·lia, sempre feia el que s’esperava d’ella. S’enamorà d’un noi guapíssim, d’ulls grossos i mirada intensa, potser el xicot no era el bon partit que els pares volien per a la seva petita, però contra l’amor veritable els fou impossible lluitar. Els joves s’estimaven i junts planejaren el seu futur lluny del poble. Van trobar feina en una localitat turística de la costa, però a ella els pares no la van deixar marxar. Ell hi va anar tot sol i ella va quedar-se al poble esperant, esperant cumplir la majoria d’edat, esperant que ell guanyés i estalviés els diners necessaris per poder-se casar i començar una vida en comú. Finalment, això fou possible i als pares no els va quedar altre remei que deixar volar la seva petita. Els pares varen vendre la casa familiar materna, la casa que havia de ser per ella i invertiren els diners en l’apartament al poble de la costa on la parella d’acabats de casar es va traslladar a viure. Durant els cinc anys posteriors van nèixer els seus dos fills i va morir el seu pare.
 
Actualment, ella es troba vora la seixantena. Fa uns anys va enviudar. Recentment, també ha mort la seva mare. Els seus fills ja són grans i tenen les seves pròpies vides. És àvia. Nota com el temps passa i no s’atura. Uns neixen i els altres moren. És llei de vida. No sap ben bé el per què, però hi ha quelcom que la porta a voler tornar al poble, al seu petit poble de muntanya. Pot ser sigui per nostàlgia, però sent unes grans ganes de retrobar-se amb el seu passat, amb els seus records d’infantesa i joventut. Es decideix i fa el pas, ho deixa tot per tornar a la vida relaxada de l’entorn rural, aquell entorn que va deixar enrere quan només tenia vint-i-un anys.

Al poble ara hi ha menys gent i ha canviat força, però si tanca els ulls encara en pot percebre la seva essència, per a ella tot és ple de bons records. A més a més, passant per davant de la casa materna que en el seu moment els pares van vendre, ha descobert que hi penja un cartell on s’hi pot llegir “ES VEN”. Ara ja ha descobert per què ha tornat al poble i el seu rostre s'il·lumina de felicitat, el destí l’ha tornat a portar fins aquí per tal que ella recuperi la casa familiar. És la casa on ella va nèixer i on va viure els cinc primers anys de la seva vida. Recuperant la casa ella retornarà als seus veritables orígens. I aquests orígens podran gaudir-los els seus fills i els seus néts i possiblement altres generacions futures. Sent una felicitat absoluta ja què, finalment, per a ella el cercle es tanca allà on tot va començar.