dilluns, 29 de juliol de 2013

FELICITAT ABSOLUTA

Són les set del matí quan, encara mig adormida, noto com en James es posa dins del llit, al meu costat. M'abraça per darrere, tendrament, i deposita un dolç petó sobre la meva espatlla dreta. Em xiuxiueja "Bon dia, princesa!". I mentre jo vaig espolsant-me la mandra i la son, ell s'adorm dolçament embolcallant-me amb els seus braços. El torn de nit al Memorial Hospital de Nova York, acostuma a deixar-lo rendit.
 
Cinc minuts després em llevo. En James dorm plàcidament. I mentre el miro dormir penso que n'estic bojament enamorada. Intento no fer soroll. Avui és un dia important. Avui sortiré de dubtes. Fa dies que ho sospito, però ho he de verificar. Em tanco al lavabo i obro la caixa que conté el test d'embaràs. Sequeixo les instruccions acuradament i, al final, queda confirmat: "Estic embarassada!". Somric com una tonta davant el mirall. Finalment, ho hem aconseguit. Enrere queden els durs mesos viscuts d'intents frustrats i de tractaments fallits, on cada mes començava amb esperança i acabava amb decepció.
 
L'alegria m'envaeix de cap a peus i estic temptada de despertar en James, però decideixo no fer-ho. Penso que puc ser capaç de guardar el secret unes hores més. Sorprendré en James amb la feliç notícia aquest vespre, mentre gaudim d'un petit sopar romàntic abans que ell marxi cap a l'hospital.
 
Sóc feliç, però m'he d'espavilar si no vull fer tard a la feina. Són les vuit del matí quan surto del nostre apartament. M'encanta viure a Manhattan. Alço la mà i aturo el primer taxi lliure que veig. Durant el trajecte vaig rumiant com preparar la vetllada amb en James. Vull que sigui un vespre inoblidable. De sobte, m'adono que no puc parar de somriure. Em sento la dona més afortunada del món. Estic a punt d'aconseguir tots els meus desitjos. Ara sé que tot és perfecte a les nostres vides. Vivim a Nova York, la ciutat dels nostres somnis. Tenim bones feines, en James és un brillant metge i jo sóc directora comercial d'una important multinacional. Estem molt enamorats l'un de l'altre i junts gaudim de tots els moments que ens va regalant la vida. I aquest embaràs és com la cirereta del pastís. Ara sé que la sort ens acompanya.
 
Sense ni adonar-me'n el trajecte s'ha acabat. Surto del taxi i alço la vista vers els imponents gratacels que tinc al davant. Fa dos anys que hi treballo, però encara em meravellen com el primer dia. Els edificis del World Trade Center s'alcen majestuosos davant dels meus ulls. Són dos quarts de nou quan travesso les portes d'accés de la Torre Nord i em dirigeixo decidida als ascensors. I mentre vaig pujant cap a a la planta 97 on hi ha el meu despatx, somric tot pensant que avui 11 de setembre de 2001 és un dia per assenyalar amb vermell al calendari perquè avui tot és perfecte, perquè avui em sembla haver aconseguit la felicitat absoluta.