dissabte, 5 d’octubre de 2013

PUNT I FINAL

Ell ho ha decidit. Ho té del tot clar. Avui em matarà. Només cal que trobi la manera de fer-ho i això no el deixa dormir. El seu cap va a cent, no pot parar de barrinar, intentant escollir la millor forma d'acabar amb mi.

Ell em va convertir en un heroi. Gràcies a ell he arribat a ser qui realment sóc. Cada aventura que he viscut, la hi dec només a ell. Però res dura eternament. Els dies d'èxit s'han esgotat, ho sé. Els gustos canvien, les modes són efímeres. El que ahir encantava, demà deixa de fer-ho. Percebo que els meus moments de glòria s'han acabat. El meu final s'acosta inevitablement.

Entre les mans, ell sosté amb fermesa l'arma amb la que em matarà. I ja és ben entrada la matinada quan, de sobte, el seu rostre s'il·lumina amb un tenebrós somriure. Ho veu clar. Ja ha decidit com desfer-se de mi. Ha trobat el final ideal, gloriós i perfecte.

L'escriptor mira els fulls en blanc que descansen damunt la seva taula de treball i comença a escriure la meva darrera aventura. Jo, el seu personatge, començo a morir a mans de la seva ploma estilogràfica. El punt i final s'emportarà el meu darrer sospir.