Darrer vespre del mes d'octubre. En Quim espera a la plaça, davant de casa seva, l'arribada dels avis. Avui tenen sopar familiar. Els pares i els oncles ja són a dalt, a casa, preparant-ho tot. Aquesta nit, el plat fort seran les postres: castanyes, moniatos i panellets amb vi ranci, mistela o moscatell. A en Quim li agrada aquesta festa tan familiar, tan d'aquí, tan catalana, tan nostra.
La Raquel vestida de diablessa està espectacular. Arriba a la plaça on ha quedat amb unes amigues per assitir a una festa de Halloween que fan en un local de per allà aprop. Amb un ràpid cop d'ull comprova que les amigues encara no han arribat. Es fixa que al banc de la seva esquerra hi ha un noi que la saluda. És en Quim, un company de l'institut. Van a la mateixa classe, però han parlat ben poques vegades. Pertanyen a grups diferents. Ella pensa que ell és un "penjat independentista" i ell pensa que ella és una "pija insuportable".
Són ben diferents. Per exemple, avui, ell és més de castanyes i panellets i ella més de carbasses i disfresses. Són dos coneguts sols en un mateix lloc i esperant, així és que la situació els aboca tots dos a començar una conversa. Parlen. Primer ho fan de coses banals i, de mica en mica, ho van fent de temes més interessants.
Vint minuts més tard, els avis d'en Quim apareixen per l'esquerra i les amigues de la Raquel per la dreta i tots dos es veuen obligats a acomiadar-se ràpidament.
Ella marxa a la seva festa de Halloween pensant que en Quim ja no li sembla tan penjat i que és un noi força interessant, amb uns ferms ideals que vol continuar coneixent. I ell puja cap a casa amb els avis per a celebrar la seva Castanyada familiar, pensant que la Raquel ja no li sembla tan insuportable, comença a veure en ella una noia extrovertida amb un ric món interior que li encantaria continuar descobrint.